LEOPOLD MOZART
Va néixer a la ciutat d'Augsburg, Alemanya, el 14 de novembre de 1719 i va morir a Salzburg, Àustria, el 28 de maig de 1787.
A la seva família no hi havia precedents de música. El seu pare era relligador de llibres.
Inicialment va estudiar la carrera de dret, però va guanyar en ell l'amor per la música. Va fer de violinista al servei del comte de Thurr i, després, en l'orquestra del príncep Firmian de Salzburg.
Va escriure un mètode per aprendre a tocar el violí que encara ara és apreciat per la seva originalitat i la claredat d'exposició.
Del seu casament amb Anna Maria Pertl va néixer Wolfgang Amadeus Mozart, al qual va dedicar tot el seu temps, fins al punt que va deixar de compondre per tal de dedicar-se més intensament a ensenyar-li música.
Va escriure dues simfonies, una de les quals és la famosa Simfonia de les joguines que Leopold va composar pel seu fill Wolfgang quan la seva dona encara estava embarassada. En aquesta simfonia utilitza tota mena de recursos, amb instruments senzills com el xerrac, el tabal, el xiulet, i d'altres per crear una atmosfera apropiada per a un nen.
Una altra de les seves obres més populars és Passeig amb Trineu, escrita amb motiu del carnaval d'Augsburg.
VIVALDI
Antonio Lucio Vivaldi (4 de març de 1678, Venècia – 28 de juliol de 1741, Viena), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.
CANÇONS I AUDICIONS DE TARDOR
A l'aula escoltem, aprenem i cantem cançons. En aquest espai hi trobareu algunes d'aquestes cançons i música instrumental que ens agrada escoltar.
Aquesta audició, que ja hem escoltat i escenificat diverses vegades (en facilito dos vídeos), "La tardor", és el tercer concert del conjunt de quatre titulat "Les quatre estacions". Tots aquests concerts, dividits en tres parts cada un, estan pensats per a una orquestra de corda i un violí solista. Tots ells estan plens d’al·lusions onomatopeiques a la natura. L’evocació de la natura ha estat sempre un desig dels compositors de totes les èpoques, i tot i que s’han utilitzat diversos recursos, destaca la utilització d’instruments musicals per aconseguir aquests efectes, però és molt més difícil si aquests instruments es limiten a una orquestra de corda, sense vent, ni fusta, ni percussió ...
ANTONIO VIVALDI
